Web 2.0

Dispensari antituberculós

Passatge de Sant Bernat, 10

EL GATCPAC (GRUP D’ARTISTES I TÈCNICS CATALANS PER AL PROGRÉS DE L’ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA) VA REPRESENTAR L'AVANTGUARDA DE L'ARQUITECTURA EN EL PERÍODE ANTERIOR A LA GUERRA CIVIL. LA CONNEXIÓ DELS ARQUITECTES D'AQUESTA ASSOCIACIÓ AMB ELS CORRENTS INTERNACIONALS MODERNS, I AMB ARQUITECTES COM LE CORBUSIER, VA DONAR MOMENTS INTERESSANTS I TRANSCENDENTS A L'ARQUITECTURA CATALANA I ESPANYOLA. EL 1930, ELS INTEGRANTS DEL GATCPAC ES VAN UNIR A ARQUITECTES MADRILENYS I BASCOS FORMANT EL GATEPAC.

Modernitat truncada
D'entre els integrants del GATCPAC cal destacar a Josep Lluís Sert, autor, entre altres construccions, de la Fundació Miró de Barcelona. Del seu període racionalista destaca el Dispensari antituberculós projectat conjuntament amb Josep Torres i Clavé i Joan B. Subirana i on es van fer patents els postulats ideològics del grup. El dispensari va ser un encàrrec del govern de la Generalitat republicana el 1934, com part dels seus plans de socialitzar la sanitat. Lògicament, la seva construcció va topar amb els contratemps dels anys convulsos durant els quals es va erigir, que van coincidir amb la Guerra Civil i una postguerra tancada a la modernitat i involutiva en relació als assoliments del període anterior. Els autors van tenir en compte la densitat de la zona i van ajudar a esponjar el districte. També van tenir en compte les necessitats del centre creant tres blocs que corresponien a diferents usos. Cal destacar el jardí interior que reflexa una clara preocupació per contrarestar amb un entorn lliure i conciliador els aspectes més enutjosos que, per la naturalesa de l'ús del centre, havien de patir els seus pacients. Entre 1982 i 1983, els arquitectes Mario Correa, Francisco Gallardo, Edgardo Mannino i Raimon Torres van rehabilitar l'edifici per encàrrec del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Actualment, la descongestió urbanística del barri del Raval ha integrat amb major nitidesa l'edifici –que està dedicat a Centre d'Atenció Primària i segueix ocupant-se de la tuberculosi–, ocultat durant anys com una illa enmig del trànsit.

Hospita Tórax Terrassa

Es un hospital abandonado, en el cual se trataban a enfermos terminales de tuberculosis. Hace unos 20 años que está abandonado y ahora el hospital es propiedad de la empresa cinematográfica Filmax. Allí han rodado varias películas como “Frágiles”, “La Monja” y “El Maquinista” entre otras muchas.

Ciudad Jardín: La Casa Bloc a Barcelona

* Dirección: Passeig Torres i Bages 91-105, Barcelona, 08030
* Estación más cercana: Torres i Bages
* Vecindario: Sant Andreu

Construïda dins la filosofia d´una nova arquitectura racionalista, la Casa Bloc ha esdevingut símbol de l´edificabilitat contemporània al nostre país. Va ser dissenyada pel Grup d´Arquitectes Tècnics Catalans per al Progrés de l´arquitectura Contemporània (GATCPAC, 1930), tot seguint els corrents contemporanis europeus de l´època. Un dels propulsors d´aquest corrent arquitectònic, a qui el GATCPAC li va seguir l´exemple, va ser l´arquitecte suís Le Corbusier. La seva realització va lligada al Pla Macià, elaborat pel GATCPAC que pretenia desenvolupar en plena segona república el futur urbà de Barcelona. Es volen crear edificis per a gent obrera a prop de les fàbriques, amb una arquitectura funcional i lligada a l´entorn. Dotada de serveis bàsics per fer-los més habitables. El dúplex va ser l´opció triada, on les habitacions tenien una funció més humana i comunicativa. La nova política d´habitatges de la Generalitat republicana, d´Esquerra Republicana de Catalunya, proporcionà un seguit d´avantatges higienistes i socials per als obrers, defugint de les obres urbanístiques en habitatge creades per la Dictadura d´en Primo de Rivera. La Casa Bloc esdevenia un nou projecte de vivendes per a treballadors amb una línia més a l´avantguarda europea del moment, dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Calvé i Joan B. Subirats, tots membres del GATCPAC, els quals van rebre l´encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera i de l´Institut de l´Atur Forçós, entitats dependents de la Generalitat de Catalunya. L´administració catalana volia emprendre polítiques socials d´habitatge envers les famílies obreres.

La història l'escriuen els vencedors, però no eternament. Barcelona recuperarà en un termini de tres mesos l'estructura original d'una emblemàtica obra de la Segona República, la Casa Bloc per a obrers, després que la Generalitat --propietària del conjunt de vivendes i equipaments-- ha acordat la marxa dels dos últims inquilins de l'edifici afegit al conjunt durant la dictadura franquista.

Aquest acord dóna llum verda a l'enderrocament del bloc i també a la recuperació per part del districte de Sant Andreu d'uns jardins públics que, inicialment, estaven oberts al passeig de Torras i Bages, però que van quedar tapats per la construcció posterior de l'immoble, totalment allunyat de l'estil arquitectònic del complex dissenyat per Josep Lluís Sert.

La Casa Bloc, que inicialment acollia 207 pisos, va ser encarregada per la Generalitat republicana al Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), que la va idear com a prototip de vivenda per a treballadors. Està considerada, de fet, com el primer pla de pisos socials de Barcelona i apareix en els manuals d'arquitectura com a exemple pioner de racionalisme progressista aplicat a la vivenda.

RESIDÈNCIA DE POLICIES
El president Macià en va posar la primera pedra el 1932, però el conjunt, que encara manté el seu caràcter unitari i la seva ordenació rigorosa i senzilla, no es va completar fins al 1936. Després de la guerra civil, les autoritats franquistes van decidir annexionar a l'estructura original, entre el 1940 i el 1945, un nou edifici per albergar famílies de policies.

Aquest edifici s'ha mantingut fins a l'actualitat, encara que va començar a buidar-se en la dècada dels 80 del segle passat i, en aquests moments, la major part de les cases estan tapiades, cosa que encara ha degradat més el seu aspecte. Aquest procés de deteriorament s'ha traslladat també als jardins.



La Generalitat, a través de l'Institut Català del Sòl (Incasol), fa uns quants anys que executa un projecte de reforma de les vivendes, respectant l'esperit original del projecte. Fins ara hi ha invertit 6,16 milions d'euros, que han permès restaurar façanes i recuperar accessos als dos jardins interiors. També s'han rehabilitat locals per instal.lar-hi una ludoteca, un centre sanitari, una residència de viudes i un hotel d'entitats.

Alguns pisos han estat entregats en règim de lloguer a famílies amb pocs recursos econòmics o a persones incloses en plans socials. La Casa Bloc té en aquests moments 169 vivendes, 160 de llogades i 9 en fase de condicionament, i 14 locals, tres d'ells cedits a l'ajuntament. L'acord firmat amb els dos últims inquilins del conegut popularment com a bloc fantasma s'emmarca dins d'aquest procés de progressiva recuperació del conjunt original. Segons fonts municipals, l'enderrocament ja és "imminent", cosa que els permetrà executar el pla de recuperació previst amb els jardins. "Volem guanyar aquest espai per als veïns, aplicant la lògica inicial del conjunt que unia els dos espais verds en un mateix continu", explica Sara Jaurrieta, regidora del districte de Sant Andreu.

ESCOLA REPUBLICANA
L'obertura del jardí al passeig de Torras i Bages permetrà completar el conjunt simbòlic que formen la Casa Bloc i el CEIP Ignasi Iglésias, ubicat a l'altre costat del passeig, un col.legi que forma part dels anomenats Grups Escolars, un altre projecte pioner --en aquest cas educatiu-- de la Segona República. L'edifici que alberga el centre, construït l'any 1931, està protegit pel catàleg arquitectònic municipal.